Els sous dels polítics
Una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) revela que la meitat d’homes i dones de l’Estat espanyol es confessen poc o gens interessats per la política, i asseguren que estan convençuts que la majoria de càrrecs electes ni tan sols s’esforcen per complir les seves promeses. La meitat de la gent són molts, però no tants després d’assabentar-nos que 10 dels actuals presidents de les 50 diputacions que hi ha cobren més o igual que ZP. Té algun sentit que un president provincial tingui un sou superior al president del Govern central? Si algú creu que sí, que doni una passa endavant.
Per acabar-ho d’adobar, la mala fama se l’enduen els catalans, perquè aquest peculiar rànquing l’encapçalen el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, i darrere seu hi ha el de la corporació lleidatana, Jaume Gilabert. En el descàrrec d’aquest últim hem de tenir en compte que el seu sou és el mateix que ja tenia el seu antecessor, Isidre Gavín, i que aquests salaris no s’han pujat ni un cèntim d’euro.
Tot i això, un lector em comentava en assabentar-se d’aquesta notícia si, tècnicament, no se’l podrien abaixar aquest espectacular sou. I malgrat desconèixer de forma fefaent si aquesta possibilitat era factible, li vaig replicar que estic convençut que si hi ha algun polític que en accedir al seu càrrec accepta baixar-se el sou, segur que per aconseguir-ho no serà necessari canviar la Constitució.
Agost 22nd, 2007 at 10:08 am
M’agradaria saber si en aquest estudi no només hi consta el sou, sinó les dietes que tenen els polítics, les targes d’autopistes que els permeten circular-hi sense pagar peatge, els dinars a compte de l ainstitució a la qual pertany… etc… és a dir, que no només tenen un sou elevat, sinó que a més gaudeixen de tot un seguit de privilegis per la seva condició de representant del poble, que el poble no té. No creieu que és abusiu tot plegat? Estic plenament d’acord que qui exerceix la política ha de tenir un bon sou, perquè sacrifica molt de la seva vida personal i del seu temps de lleure… ara bé, ha de ser tan car per al ciutadà mantenir un representant institucional? Han de tenir aquests privilegis?
Agost 22nd, 2007 at 5:14 pm
Totalment d’acord amb tu, Albert. El problema és que crec que es tracta d’una espiral, una mena de virus que s’ha instal·lat a la nostra societat i és molt difícil que les institucions públiques no tinguin aquestes despeses desproporcionades. I ja no parlem d’assessors i assessorets que ocupen llocs de confiança amb sous estratosfèrics! Potser ha arribat l’hora de canviar tot això i començar a aplicar poítiques d’austeritat… o com a mínim trobar alguna fórmula per fer que els ciutadans escollim com volem gastar els diners de tots! Com hem de creure en els polítics si, en la majoria de casos, són capaços de gastar-se un dineral en focs d’artifici i festejos diversos i per contra “fan el rata”, per exemple, en les ajudes als col·lectius que les necessiten de debò? És que no és més important una obra social o cívica que un festival? Ens hem tornat bojos o què?
Agost 22nd, 2007 at 9:21 pm
Molta gent es posa en política per fer diners i els menys astuts encara se’n vanaglorien. Amb aquest escenari es fa difícil accedir a un càrrec públic i no augmentar-se el sou. I pels quatre honrats, la resta queden com a pecadors.
Agost 23rd, 2007 at 10:22 am
Veig que les opinions que es reflecteixen hem dona la sensació de continuar en un debat força caduc ja que sempre tenim l’obseció de quant diners guanyen els nostres governants i si son molt o pocs.Hem sembla que el debat de fons no es aquest. No hem d’oblidar que els governant dirigeixen el col.lectiu d’individus mes gran del territori del qual abarquen i com a tal es mereixen el sou tant o mes que el directiu de l’empresa mes important, però crec que el problema no es aquest sinó que aqui s’ha instaurat una serie d’habits a l’administració que fan que es tinguin aquestes visions. I aqui els unics culpables han siguit els politics responsables de no saber donar i demostrar amb contundencia a la ciutadania el treball i rigor que es necessita per estar al capdavant de l’
administració. S’ha instaurat en aquest pais una sensació totalment justificada de que els polítics només hi son per aguantar la cadira al preu que sigui i que per tots nosaltres fan ben poca cosa. Doncs be, començem a exigir professionalitats als alts càrrecs de l’administració, i que això podría començar en poder fer neteja a tots aquells funcionaris de cos A,B,C,D,etc… que no donen la talla. Això si, sempre i quan els de mes grau donin l’exemple i siguin els primer en deixar anar la cadira.
Agost 23rd, 2007 at 1:34 pm
Chuquel, el que dius és molt bonic però toca de peus a terra. La majoria dels que es posen en política -tret d’excepcions lloables- ho fan per guanyar-se la vida i fer que se la guanyin encara millor els seus amics. El tema dels funcionaris són figues d’un altre paner i el que caldria és una mena de comitè o cos d’inspecció que avalués continuadament els funcionaris amb l’objectiu que aquests no s’apalanquin, no es columpiïn i sobretot que no prenguin el pèl als ciutadans. Òbviament, com en tots els sectors, a l’administraciohi també ha funcionaris molt professionals. El problema són els dropos, ganduls i vividors que ocupen una plaça a la funció pública encarint el cost de l’administració.
Agost 24th, 2007 at 6:38 pm
No m’estranya que cada vegada la gent vagi menys a votar, i després diuen que cal posar-hi remei i el primer que fan es pujar-se el sou o cobrar aquests sous escandalosos.